Antic Monestir de Gerri de la Sal

Quan al 1835 es produeix la desamortització eclesiàstica, al Monestir de Gerri s’acaben més de mil anys de vida monacal benedictina. Una vida molt llarga, només superada en aquest territori per la seu del Bisbat d’Urgell i que havia començat l’any 807 de la mà de l’abat Espanell. I una vida molt pròspera, tal i com ens demostra  la imponent església romànica de Santa Maria (s.XII).  L’edifici, amb una volta de 13 metres d’alçada, les àmplies mesures de la planta basílica i el campanar d’espadanya, és una peça emblemàtica del romànic català. Però aquest indret només s’entén si es coneix la història dels monjos del Monestir.

Fundat per a cristianitzar el territori, es farà amb el control de la producció i venta de la sal, fet que li permetrà enriquir-se d’una manera molt important. Rebrà també múltiples donacions en època medieval procedents dels comtats de Pallars Jussà i Pallars Sobirà, ja que la seva ubicació estratègica no passà desapercebuda, pel què s’hi vol influir com sigui. I Aldonça, comtessa del Pallars Sobirà al segle XII, hi farà una de les donacions més importants de les què es té constància just en l’època de construcció de l’actual església. Amb tot plegat el monestir serà el més important del s. XIII a nivell econòmic i mantindrà la seva influència al llarg dels segles, malgrat el declivi que comença al segle XIV i que l’acompanya fins al final.

Les visites a l’església permeten accedir a aquest singular edifici i ens acosten a la vida dels monjos benedictins, a la seva vinculació amb la sal i ens mostren la importància de les relacions amb comtesses i comtes. Només així s’entenen els 1000 anys de vida d’aquest lloc.